Hi
havia una vegada una noia que es deia Ventafocs i vivia al bosc. La seva casa
era molt petita i humil i cada dia somiava amb ser rica, tenir cases grans i
amics famosos.
Hi
havia una vegada una noia que es deia Ventafocs i vivia al bosc. La seva casa
era molt petita i humil i cada dia somiava amb ser rica, tenir cases grans i
amics famosos.
Quan la Ventafocs es va fer gran, li agradava sortir a passejar pel bosc. Un dia es va trobar una fada al bosc. Era molt petita i bonica, amb un vestit llarg d’un to clar. La fada, al principi va marxar corrents, però la Ventafocs la va veure i li va dir:
- No marxis, no et faré mal.
La fada es va amagar, però la Ventafocs la va trobar de seguida, perquè es coneixia molt bé el bosc.
- Hola, com et dius?
- Em dic Estrella, i fa dies que t’observo quant surts a passejar pel bosc. – Va contestar la fada.
- Ah sí? Doncs no me n’havia adonat. M’agrada molt sortir a passejar i pensar en les meves coses.
- Tens cara de preocupada; que et passa res? – va preguntar la fada amb un filet de veu.
- Noo! – va dir gairebé cridant la Ventafocs.
- A mi no em pots enganyar, sóc una fada i en tot moment sé el que penses.
- D’acord, m’has enxampat. Desde ben petita he tingut un somni... tenir diners. – Va dir la Ventafocs avergonyida.
- Si vols, podem fer un tracte....
- Quina mena de tracte ? – va preguntar la Ventafocs.
- Mira: tu em portes alguna cosa que m’agradi tots els dies de la setmana i l’últim dia et concediré un desig.
La Ventafocs va estar rumiant una bona estona, i al cap d’uns minuts va dir:
- Accepto. Però podré triar el desig que jo vulgui, no?
- Sí, el que vulguis. Però m’hauràs de portar un obsequi cada dia.
- Sí, sí. Demà mateix et portaré un obsequi, te’l deixaré aquí fora. D’acord?- Va preguntar la Ventafocs.
- D’acord, doncs fins demà.
A l’endemà la Ventafocs li va portar un pot de mel molt dolça, i a la fada li va agradar molt.
Al dia següent li va dur un ram de flors. El proper dia li va portar un pastís de maduixes, i va continuar així fins que va acabar la setmana.
L’últim dia la fada li va dir:
- Molt bé, tu ja has complert la teva part del pacte, ara em toca a mi. Ja pots dir-me el teu desig, que jo el faré realitat.
-
D’acord. Doncs el meu desig és tenir molts i molts diners!
- Desig concedit. – Va dir la fada. I va desaparèixer.
La Ventafocs es va pensar que l’havien enganyat, però de sobte el seu vestit vell i estripat es va convertir en un vestit de color blau molt bonic i amb unes mànigues amb dibuixos de flors i al seu voltant es va formar una gran muntanya de monedes d’or, totes brillants. La Ventafocs no s’ho podia creure, era rica!
Durant la setmana següent la Ventafocs i la fada van continuar fent cadascuna la seva part del tracte. La Ventafocs li portava obsequis de tota mena i ella li concedia un desig.
Quan va arribar el setè dia de la setmana la Ventafocs li va demanar a la fada una mansió a la ciutat i la fada li va concedir.
La setmana vinent va demanar ser molt famosa i tenir amics importants. Al cap de set dies més va demanar el cotxe més car del mercat. I així va continuar durant un munt de setmanes.
Quan
la Ventafocs va aconseguir la vida envoltada de diners que sempre havia
desitjat, va començar a adonar-se que les seves amigues eren distants, que no
tenia temps de pensar en les seves coses i que aquella vida no li agradava. La
Ventafocs va veure que els diners i la fama no la feien feliç. Trobava a faltar
els passeigs pel bosc, la vida humil i pobra que duia i la seva família de debò.
Així que després de reflexionar molt i molt va decidir que el seu desig següent seria diferent a tots els anteriors.
Quan, un altre cop, eren a final de setmana la Ventafocs li va demanar un desig especial a la fada.
- Desitjo tornar a viure al bosc i portar la vida humil que duia abans amb la meva gent.
- Desig concedit. - Va dir la fada. I va desaparèixer.
La Ventafocs tornava a ser en aquella caseta tan petita i plena de pols, tornava a portar aquell vestit estripat i tornava a ser al bosc.
De sobte es va trobar sola, ja no era famosa i ja no celebrava aquelles festes luxoses. Així que va decidir portar-li durant una setmana més obsequis a la fada i demanar-li el desig de tenir amics, tot i que fossin pobres com ella i tot i que no fossin famosos ni tinguessin una vida plena de comoditats.
La fada es sentia culpable pel desengany de la Ventafocs, així, que de sobte la seva màgia es va disparar i va construir al costat de la cabana de la Ventafocs un petit poblet.
La Ventafocs va fer molts amics i en els seus passeigs jo no anava sola. Des d’aquell dia la Ventafocs va ser molt feliç i va continuar portant obsequis a la fada per haver-la ajudat a ser tan feliç.
Blanca Rocaspana, Magda Morell, Elena López