Racó literari

El llop, el ratolí i el colom a la ciutat 

Una vegada, un llop, que estava molt enfadat després d’haver estat derrotat en les seves últimes aventures, va aventurar-se a anar a la gran ciutat, tant trapella i entremaliat com era semblava que hi anava amb ganes de fer alguna malifeta, ja que allí mai el podrien trobar perquè ell estaria aïllat de la resta del món al seu estimat bosc on feia el que volia.

Així doncs, el llop va anar a casa del colom, perquè va pensar que li podria fer companyia pel camí i estava segur que el colom vindria ja que a la ciutat tenia molts familiars i com que ell estava sol a casa potser es quedaria allí o voldria convèncer a algun colom de la ciutat perquè anés amb ell al bosc i també va anar a casa del ratolí que tenia familiars a les clavegueres de la gran ciutat, el ratolí i el colom van acceptar la invitació del llop.

Uns minuts més tard el llop, el colom i el ratolí començaven a encaminar-se pel llarg camí que els hauria de dur a la ciutat, van estar parlant de les seves respectives situacions al bosc que per als 3 estaven sent dolentes ja que no havien pogut revalidar el títol de campió del torneig del bosc en les competicions on competien, i poc després ja estaven a l’entrada de la ciutat, el llop estava desesperat perquè el colom s’havia portat la camera de fer fotos i no parava de fer fotos a tot el que veia.

 El ratolí els va portar a la plaça principal, Van quedar sorpresos en veure tota la fauna que hi havia en aquella plaça, hi havia prop d’un centenar de coloms, que en veure als tres forasters s’hi van apropar:

- Bon dia forasters! Que us porta a les nostres contrades? – va preguntar un colom vell-, fa anys que mai rebíem forasters del bosc, i què és aquest animal tant gros i tan lleig?

- Una mica de respecte si us plau – va contestar el llop –. Sóc un  llop, un animal que viu al bosc, ara en quedem pocs, però ens agrada menjar coloms.  

Això va semblar que no va fer massa gràcia a la colònia de coloms de la ciutat i es van posar en guàrdia, alguns espantats van marxar, però el colom els va tranquil·litzar:

- Tranquils, hem vingut a donar un tomb aquí a la ciutat, i tu –referint-se a un colom amb l’ala ferida – espero que em reconeguis. Suposo que et recordes del teu company de bosc durant 4 anys, a  any que vas marxar i cada dia reso per tu.

-No, no me’n recordo de tu, no t’he vist mai, és cert però que vaig viure al bosc i que fa més o menys un any que estic aquí, però el meu company no era tant simpàtic ni tant bona persona com tu, si el coneixes li dius que n’estava fart.

En sentir allò, el llop es va enfurismar i va començar a menjar-se coloms.    

Però les coses es van complicar perquè un policia ho va veure i ràpidament ja estava empaitant al llop al ratolí i al colom que s’havien posat en un problema.

El ratolí es va posar davant del grup i va dir: “Seguiu-me”, i així ho van fer, el ratolí era l’única esperança per a ells, si no s’escapaven la presó els esperava; però el ratolí es va posar en un carreró, en aquell carreró hi havia una tapa de claveguera destapada i s’hi va posar ells 2 el van seguir, però el policia no va poder entrar, era ,massa gros per entrar-hi. En aquella situació el ratolí va fer servir la seva memòria per salvar-se.

Un cop a dins descansant després de la llarga correguda van veure 2 cocodrils allà mirant-se’ls, el ratolí que havia anat una vegada per allí amb els seus familiars sabia que hi havia caimans que la gent havia abandonat, eren bona gent, però ara semblaven afamats i van sortir corrents, a la sortida es van trobar amb el policia que per sorpresa seva els va agafar i els va portar a comissaria, després d’un judici bastant clar i amb el testimoni de vianants i coloms els tres amics van ser castigats a 5 setmanes a la presó.  

Joan Fernández, Pol Costa i Xavier Cairó